El finançament del bo social elèctric ha canviat l'abril passat: ara, totes les empreses del sector (distribuïdores, productores i comercialitzadores) han de contribuir a costejar-lo. Algunes comercialitzadores han començat a desglossar aquest cost en les seues factures, com un concepte separat, generant confusió en els usuaris. OCU denuncia que s'use el bo social com a excusa per a embullar als clients i emmascarar pujades en les factures.

El bo social elèctric té des d'abril un nou sistema de finançament... i ja són tres. Una sentència del Tribunal Suprem va declarar aquesta primavera que no es pot aplicar el model de finançament vigent des de 2016, que feia recaure el cost del bo social sobre les companyies comercialitzadores d'energia. A partir d'abril de 2022, totes les empreses del sector (distribuïdores, comercialitzadores, empreses generadores…) contribueixen al seu finançament.

L'import d'aqueix finançament el fixa la *CNMC i, provisionalment, s'ha establit en 11,146973 euros a l'any, uns 3 cèntims al dia que cada comercialitzadora haurà de pagar per cadascun dels seus clients. El cost del bo social, encara que ara es reparteix entre més agents, ha patit a més un fort increment per les mesures especials per a pal·liar la crisi energètica: el descompte del bo social ha augmentat del 25% i 40% al 60 i 70% respectivament, a més de que s'han modificat els requisits d'accés perquè més llars es puguen beneficiar d'ell.

Dues maneres de cobrar el finançament del bo social

Les comercialitzadores, que són les que fixen les tarifes i emeten els rebuts, tenen dues opcions per a presentar aqueix cost als seus clients en les factures: integrat dins de la tarifa, com qualsevol altre cost, o bé facturant-lo com un concepte a part.

Bono social, nou concepte en moltes factures

La majoria de les comercialitzadores, incloses Iberdrola, Endesa i *Naturgy, han optat per incloure un nou concepte en les seues factures: Finançament Bono *Social, ja que, des de l'últim canvi de la norma, han decidit desglossar aqueix cost de la seua tarifa regular i facturar-lo de manera separada.

Altres companyies, com *Holaluz, *Lucera, *Som Energia, *Gesternova o Gana Energia, ja ho feien així des de fa anys, encara que l'import anteriorment no era el mateix en totes les companyies i se situava entorn de 2 cèntims al dia.

Per tant, excepte que tingues contractada la tarifa regulada *PVPC o que la teua companyia siga Repsol o *TotalEnergíes, veuràs en les teues factures aquest concepte de Finançament del bo social. A més de pagar per la potència contractada i els kWh consumits, es paga un import “diari” per finançar el bo social, la qual cosa ha suposat un increment en les tarifes de 0,03 euros al dia, és a dir 11,15 euros a l'any més imposats, del qual algunes comercialitzadores no han informat degudament els seus clients.

Aquesta manera de facturar és una estratègia de màrqueting que crea l'aparença d'una tarifa més barata del que realment és i complica poder comparar entre elles.

Una altra opció, incloure-ho en la tarifa

Una altra possibilitat seria integrar el cost del bo social en les tarifes que publiciten, com qualsevol altra despesa en el qual incorren. Això seria més clar per als consumidors i facilitaria la comparació entre tarifes, perquè ara per a conéixer el preu total que estàs pagant, has d'anar sumant conceptes: al preu per kWh consumit li has d'afegir el finançament del bo social i, en molts casos, la compensació pel topall del gas, que moltes companyies han optat també per *deglosar.

Poden aplicar-me aqueix recàrrec sense avisar?

Encara que tingues contractat un preu fix, les comercialitzadores ha considerat el finançament del bo social com un nou cost regulat que es pot traslladar directament al client sense que supose un canvi en les condicions generals de contractació. Sent així, no necessiten advertir-ho al client i l'apliquen sense cap preavís. En OCU no estem d'acord amb aquesta interpretació: si les comercialitzadores, per a poder assumir el cost del finançament del bo social, veuen necessari traslladar l'import als seus clients, haurien d'actualitzar les seues tarifes i comunicar-les amb l'antelació i transparència prevista en la normativa als seus clients.

A més, cal no oblidar que el nou model de finançament ha reemplaçat al model antic, la qual cosa implica un estalvi de costos que hauria d'haver sigut traslladat a la tarifa dels seus clients exactament amb la mateixa justificació que han usat per a afegir el nou concepte.

Els consumidors exigim transparència

Els contractes de moltes comercialitzadores s'han anat blindant contra possibles canvis en les normes afegint cada vegada més circumstàncies que poden repercutir al client sense que siga considerat una modificació del contracte, alguna cosa que no ens sembla acceptable. OCU considera que el nou model de finançament del bo social no pot ser l'excusa per a complicar més la factura dels consumidors i per a fer menys transparent la seua comunicació, com tampoc ho pot ser la compensació del topall del gas.

Bono social:què és i qui ho paga?

El bo social elèctric és una mesura de suport i solidaritat amb les llars amb menys recursos, als quals s'embene l'energia elèctrica a preus molt rebaixats. Des del principi es va considerar que aqueixes ajudes havien de sufragar-se dins del propi mercat elèctric, recaient en les companyies que intervenen en ell. Els imports que es recapten pararan a les comercialitzadores regulades que apliquen els descomptes: d'aquesta manera, es compensa la seua pèrdua d'ingressos. Els detalls d'aqueix mètode de finançament sempre han sigut controvertits, com proven els successius recursos que han presentat les companyies i que han provocat ja tres canvis de sistema en 8 anys:

bo social en factura

Des de 2014 fins a 2016 van ser les companyies integrades verticalment, és a dir, les que a més de comercialitzar l'energia, també la produeixen i la distribueixen (Iberdrola, *Naturgy, Endesa…) les que van assumir aqueix cost. Van presentar recursos i van aconseguir que el mecanisme es declarara inconstitucional, per la qual cosa va ser necessari retornar-los els imports que havien costejat i canviar el sistema.

Des de 2016 fins a 2022, només les comercialitzadores (totes elles, també les que no produeixen) van haver d'assumir aqueix cost en funció dels clients que tenien. Això perjudicava, sobretot, a les comercialitzadores enfocades als clients domèstics, perquè tenien molts contractes, però de subministraments xicotets. En canvi, beneficiava a les que treballen amb grans clients. Una vegada més, algunes comercialitzadores van presentar recurs contra aqueix model i va ser admés, amb el que ara aqueix model de finançament no pot aplicar-se perquè les discrimina. Es feia necessari, per tant, un nou model de finançament.

Des d'abril de 2022 el cost del bo social s'ha de pagar entre tots els actors del sector elèctric (generació, transporte distribució i companyies comercialitzadores). En el cas concret de les comercialitzadores, el seu import ha de ser abonat en funció del nombre de clients de la companyia. La *CNMC ha fixat ja el que ha de pagar cada companyia. Per a les comercialitzadores, el cost serà de 11,4679 euros a l'any per client, la qual cosa suposaria quasi 1 euro més en les factures mensuals. No obstant això, d'ací caldrà descomptar el que estigueren cobrant anteriorment per aquest finançament.

Consulta la notícia original AQUI