El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat hui una nova sentència sobre el tipus d'interés variable basat en índexs de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH) a Espanya en la qual conclou que els consumidors han de rebre informació 'suficient' sobre els mètodes de càlcul d'aquests índexs i crida a tindre en consideració aquest aspecte per a declarar el seu *abusividad o no.

Ha respost així a una qüestió prejudicial elevada pel Jutjat de Primera Instància número 17 de Palma (Balears), després que dos consumidors demanaren la nul·litat d'una clàusula establida en un préstec hipotecari subscrit amb el predecessor legal de Banc Santander.

En aquesta clàusula, es fixava anualment un nou tipus d'interés en relació amb una mena de referència (el *IRPH de les entitats de crèdit, incrementat en 0,20 punts percentuals) o a una mena de referència substitutiu (el *IRPH dels bancs, incrementat en 0,50 punts percentuals). Aquesta clàusula indica, a més, que tots dos tipus es descriuen en una circular del Banc d'Espanya a entitats de crèdit datada en 1990.

Els consumidors sol·liciten la nul·litat per considerar-la abusiva. En primer lloc, sostenen que aplicar l'Euríbor suposaria un tipus d'interés revisat 'menor' enfront del *IRPH, ja que aquest últim índex es calcula sobre la base de tipus que tenen en compte les comissions.

A més, al·leguen que hauria d'haver-se previst en la clàusula l'aplicació d'un diferencial negatiu, tal com se sosté en la circular del Banc d'Espanya de 1994.

Per part seua, Banc Santander defensa que la clàusula va 'ser negociada individualment' i que és 'de font legal', ja que els *IRPH constitueixen índexs oficials i públics i, per tant, són accessibles als consumidors.

Davant aquesta situació, en la seua sentència de hui, el TJUE recorda que són els jutges espanyols als quals els incumbeix qualificar cada clàusula contractual en funció de les circumstàncies de cada cas, encara que ha proporcionat al jutjat de primera instància 'unes certes indicacions' a tindre en compte.

En concret, considera que per a apreciar la transparència i el caràcter eventualment abusiu de la clàusula 'és pertinent' la circular de 1994, on s'assenyala la necessitat d'aplicar a l'índex de referència, donat la seua manera de càlcul, un diferencial negatiu a fi d'igualar el tipus d'interés amb el tipus d'interés del mercat. No obstant això, també considera 'pertinent' determinar si aqueixa informació és prou accessible per a un consumidor mitjà.

Sobre l'exigència de transparència, el tribunal europeu destaca que, d'una banda, l'índex de referència en qüestió va ser establit per la circular de 1990, que va ser publicada oficialment, i per l'altre, en la clàusula reclamada s'indica que aquest índex es descriu en un annex d'aquesta circular i que aquesta emana del Banc d'Espanya.

'Incumbeix el jutjat espanyol verificar que la informació així proporcionada era suficient per a permetre que un consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç, tinguera efectivament coneixement dels mètodes de càlcul de l'índex de referència', indica la sentència.

També deixa en mans dels tribunals espanyols el determinar quina importància tenia la informació que figura en el preàmbul de la circular de 1994 perquè el consumidor poguera avaluar correctament les conseqüències econòmiques del contracte.

'Aqueixa informació --que no es va comunicar als consumidors-- sembla ser d'utilitat per a aquests, si atenem el fet que el Banc d'Espanya va estimar oportú cridar l'atenció de les entitats de crèdit sobre el tipus dels *IRPH en relació amb el tipus d'interés del mercat i sobre la necessitat d'aplicar un diferencial negatiu per a igualar-los amb aquest tipus d'interés', prossegueix el TJUE.

Subratlla així mateix que, malgrat que aqueixa informació es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat, figura en el preàmbul de la circular de 1994, i no en la circular de 1990, a la qual es remetia la clàusula reclamada. Així doncs, també seran els jutges espanyols els que haurà de comprovar si l'obtenció d'aqueixa informació suposava dur a terme una activitat que, per pertànyer ja a l'àmbit de la investigació jurídica, no podia exigir-se-li 'raonablement' a un consumidor mitjà.

Finalment, assenyala que Banc Santander haurà de provar que la clàusula es va negociar individualment. Si no és així, el jutge espanyol haurà d'avaluar, en primer lloc, el possible incompliment de les 'exigències de la bona fe' i, en segon lloc, l'existència d'un possible 'desequilibri important' en detriment del consumidor, analitzant els elements del contracte i tenint en compte la jurisprudència del propi TJUE.

Consulta la notícia original ACI