El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (*TJUE) ha tornat a revisar l'índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) que s'aplica milers d'hipoteques a Espanya i ha fet un avís als bancs: els consumidors han de rebre informació “suficient” de com es calcula aquest índex, que sempre ha cotitzat per damunt de l'euríbor, excepte el mes d'abril passat. En aquest sentit, ha posat en dubte la legalitat de les hipoteques amb IRPH sense diferencial negatiu, però deixa en mans dels tribunals espanyols determinar la validesa de cada cas concret.

D'aquesta manera, s'obri una nova via perquè els consumidors que s'han vist perjudicats pel IRPH amb un diferencial positiu puguen reclamar en els tribunals la devolució de les quanties pagades per aquest motiu.

El màxim tribunal europeu ha donat a conéixer aquest dijous una sentència en la qual marca, de nou, els criteris a seguir pels jutjats espanyols per a determinar si un contracte hipotecari amb IRPH emmalalteix de transparència, i per tant s'ha de considerar abusiu; i si es degué aplicar un diferencial negatiu per a igualar el tipus d'interés amb el del mercat.

El TJUE ja va avalar al març de 2020 la legalitat del IPRH, però va recordar que els tribunals espanyols tenen la competència per a analitzar cada cas i determinar si va haver-hi falta de transparència en la seua comercialització, així com per a ordenar la seua substitució per un altre índex. En aplicació d'aquest criteri, el Tribunal Suprem va donar la raó als bancs i va reiterar que el IRPH no era abusiu encara que les entitats no entregaren al consumidor un fullet previ amb tota la informació sobre l'evolució de l'índex.

Informació del Banc d'Espanya

Ara, amb motiu d'una qüestió prejudicial que, al març de 2022, va elevar el Jutjat de Primera Instància de Palma número 17, el tribunal amb seu a Luxemburg ha tornat a revisar aquest índex, que va ser impulsat en els anys 90 per a calcular l'interés de les hipoteques variables, alternatiu a l'euríbor, i el valor del qual es publica mensualment en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La magistrada Margarita Isabel Poveda Bernal va preguntar si es pot considerar com a pràctica deslleial i indici de clàusula abusiva el fet que les entitats no aplicaren un diferencial negatiu al IRPH, tal com exigeix la Circular 5/1994 del Banc d'Espanya, per a igualar-lo a altres tipus del mercat.

Així mateix, la jutge espanyola va demanar aclarir si aquesta circular té valor per a analitzar el caràcter abusiu de la clàusula i si la jurisprudència nacional del *IRPH s'oposa a la Directiva sobre clàusules abusives en els contractes hipotecaris. Finalment, va qüestionar si la norma comunitària s'oposa al fet que no es controlen ni la inclusió ni el caràcter abusiu del *IRPH en els contractes.

El TJUE considera que per a apreciar la transparència i el caràcter eventualment abusiu del IRPH s'ha de tindre en compte la informació que es va incloure en la circular del Banc d'Espanya. Així, indica que els òrgans judicials espanyols hauran de verificar si aquesta informació és “prou accessible per a un consumidor mitjà” i si aquest, que és aquell que està “normalment informat i raonablement atent i perspicaç”, tinguera efectivament coneixement dels mètodes de càlcul de l'índex de referència.

Amb tot això, la Justícia europea assenyala que aquesta informació és clau, ja que “sembla ser d'utilitat per a aquests (els consumidors), si atenem el fet que el Banc d'Espanya va estimar oportú cridar l'atenció de les entitats de crèdit sobre el tipus dels *IRPH en relació amb el tipus d'interés del mercat i sobre la necessitat d'aplicar un diferencial negatiu per a igualar-los amb aquest tipus d'interés”.

Cas concret

En concret, els dubtes de la magistrada de Palma van sorgir amb la demanda de dos consumidors que van contractar una hipoteca variable referenciada amb el *IRPH amb Banesto -absorbit pel Banc Santander-, en la qual es va fixar la revisió anual segons estiguera el *IRPH dels establiments de crèdit més un diferencial del 0,20% o el *IRPH dels bancs més un diferencial del 0,50%. Els consumidors consideren que aquest sistema “resulta enganyós”, ja que per a fer el nou càlcul es remet als *IRPH i al mateix temps es contempla un lleuger increment d'aquests. A més, en aquest cas, no es va aplicar un diferencial negatiu, com exigeix la circular de 1994 a entitats de crèdit.

El Banc Santander, successora legal de Banesto, defensa que la clàusula en qüestió va ser negociada individualment i que és de font legal, ja que els *IRPH constitueixen índexs oficials i públics i, per tant, són accessibles als consumidors.

En resposta a aquest punt, el TJUE apunta que el Banc Santander haurà de provar el que afirma sobre la negociació de la clàusula. Si no és així, el jutge haurà d'avaluar, en primer lloc, el possible incompliment de les exigències de la bona fe i, en segon lloc, l'existència d'un possible desequilibri important en detriment del consumidor, analitzant els elements del contracte i tenint en compte les indicacions que el tribunal europeu ha donat al llarg de la seua jurisprudència.
Possibles pèrdues milionàries

“El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emés una resolució que pot marcar un abans i un després en la lluita de milers de consumidors espanyols afectats per les hipoteques vinculades al IRPH”, assenyala el despatx Fuster-Fabra, que ha col·laborat amb el despatx ASJ Jurídic, que va aconseguir que el jutjat balear plantejara la qüestió prejudicial.

En la seua opinió, la sentència del TJUE “marca un nou rumb i reobri la possibilitat que aquells que es consideren perjudicats puguen reclamar als bancs per la possible infracció en la comercialització d'aquestes hipoteques”. El despatx afirma que la fallada pot suposar la devolució d'entre 3.600 milions d'euros, segons Barclays, i els 44.000 milions d'euros estimats per *Goldman *Sachs.

Segons recorda Fuster-Fabra, el IRPH ha sigut objecte de “controvèrsia” durant anys perquè ha sigut “utilitzat per les caixes d'estalvis i bancs espanyols per a la comercialització d'hipoteques” que, en mitjana, han sigut el “doble de cars que una hipoteca referenciada a l'euríbor”.

El bufet Montero de Cisneros Abogados, el primer a obtindre una sentència favorable i aconseguir que una família afectada per les hipoteques amb índex *IRPH recuperara la totalitat dels seus diners, també valora de manera “molt positiva” la sentència. Segons indica, el tribunal amb seu Luxemburg conclou que “enforteix les reclamacions dels afectats, obrint noves oportunitats per a obtindre compensacions i la nul·litat de les clàusules del IRPH per a aquells afectats els bancs dels quals no van complir amb l'estipulat en la Circular en comercialitzar aquestes hipoteques”.

“Els bancs espanyols poden enfrontar-se a unes perdudes que ronden els 4.000 milions d'euros”, afig. “Aquesta fallada revist gran importància per a aquells hipotecats que han patit les repercussions d'aquest controvertit índex, i la sentència TJUE ha llançat llum definitiva sobre la seua legalitat i transparència al nostre país”, destaca Montero de Cisneros, al mateix temps que posa l'accent que el tribunal europeu “estableix clarament que valorant la casuística, es podrà valorar la abusivitat” i “castigar” les entitats si en algun cas no ha informat correctament el consumidor.

Consulta la notícia original ACI