El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) determina que els clients als quals un banc o una entitat financera els va concedir un crèdit al consum poden demanar la nul·litat del préstec, i amb això la devolució dels interessos pagats, si el prestador no va fer un estudi de la seua solvència abans d'atorgar-li el crèdit. No obstant això, el més rellevant d'aquesta fallada, és que el tribunal assenyala que es pot declarar la nul·litat del préstec, fins i tot encara que el consumidor ja haja acabat de pagar-lo i no li haja suposat cap perjudici.

La sentència, del passat 11 de gener i de la qual va ser ponent el magistrat *Marek *Safjan, obri la porta així a reclamar els interessos a la banca dels crèdits al consum si el client considera que no es va avaluar la seua capacitat de pagament. La fallada resol el litigi d'un usuari que ja va acabar de pagar el seu préstec juntament amb els interessos, sense que li provocara cap mal, però encara així es condemna a l'entitat que li va concedir el préstec a retornar els interessos per no fer un estudi previ de la seua solvència. No obstant això, la sentència es podria extrapolar a situacions en les quals els usuaris encara no han acabat de pagar els seus préstecs, ja que el TJUE assenyala que la Directiva de crèdits al consum de 2008 és molt clara a l'hora d'exigir sempre als bancs i financeres un estudi previ de la capacitat de pagament dels consumidors per a evitar que es sobreendeuden i entren en insolvència.

El magistrat, de fet, destaca que 'quan el prestador ha incomplit la seua obligació d'avaluar la solvència del consumidor, eixe prestador ha de ser sancionat, de conformitat amb el Dret nacional, amb la nul·litat del contracte de crèdit al consum i la pèrdua del seu dret al pagament dels interessos pactats, encara que eixe contracte haja sigut executat íntegrament per les parts i el consumidor no haja patit conseqüències perjudicials a causa d'eixe incompliment'.

A més, argumenta que la Directiva de crèdit al consum obliga en el seu article 8 al prestador a comprovar la solvència del consumidor i el seu incompliment 'no pot esmenar-se pel mer fet que s'haja complit íntegrament el contracte de crèdit'. 'El fet que el consumidor no haja formulat cap objecció contra aquest contracte durant el període de reembossament és irrellevant', afig la fallada. Segons el parer de la Sala, el fet que després del compliment íntegre del contracte les parts del mateix ja no puguen invocar les obligacions derivades del préstec, no influeix en l'existència d'un crèdit basat en una obligació de restitució de l'indegut derivada d'un incompliment de la Directiva.

El TJUE recorda que l'objectiu de la Directiva de crèdit al consum és protegir els usuaris enfront dels riscos de sobreendeutament i solvència i, per tant, es responsabilitza als prestadors per a evitar la concessió de préstecs a consumidors que siguen insolvents.

'La responsabilització dels prestadors i la prevenció de pràctiques irresponsables en la concessió de crèdits al consum contribueixen de manera essencial al bon funcionament del mercat del crèdit al consum. Atés que eixes finalitats són independents de la situació o del comportament d'un consumidor, no s'aconsegueixen pel mer fet de l'execució íntegra del contracte de crèdit. Qualsevol altra interpretació conduiria a fomentar l'incompliment per part del prestador, de l'obligació que li incumbeix', recalca.

Afig que la determinació de les sancions, que corresponen als tribunals nacionals, han d'adequar-se a la gravetat de la infracció que castiguen, garantint un efecte realment dissuasiu. I considera adequat la nul·litat del contracte de crèdit, de manera que comporte la pèrdua per al banc o la financera dels interessos.

El cas resol el litigi d'una companyia, a la qual un usuari de República Txeca li va traspassar el crèdit una vegada pagat, contra l'entitat que va concedir el préstec. El TJUE diu que no influeix que els litigants siguen dos professionals, en comptes d'un consumidor.

Consulta la notícia original ACI